Preguntar-se perquè el contes tenen sempre els mateixos protagonistes, no és gens menys habitual.
Parlem de contes per a nens/es, de contes infantils, contes per adults,
cuentos para pensar o per aprendre, contes acabats en gats i gossos, anissos, feliços o fosos.
Límits del bé i del mal, infàmies, moralitats, contes d’enamorats, princeses i prínceps gripaus. Fades, nimfes, nans i centaures.
Per què no parlar de contes per a mestres? històries, vivències, experiències, narracions de joes, sense tabús ni formalitats, ni lleis que les emparen. Sense professions ni vocacions, sense receptes ni formules didàctiques.
Aquest vol ser un recull de petits contes, deu majúscules, historietes, cada una transportada en semitons distints però de mateixes partitures. De somnis , encontres, protagonistes fantàstics i d'altres més propers. De dames corteses, de nimfes campestres, de Annes, Magdes, roses teixides de vermell síndria, de sargantanes i salamandres, de sonets i sonates, d'amors i guerres, de tiges verdes i blanques. Tots ells entranyables, però alhora emblemes de la nostra professió .
Històries imaginàries, atapeïdes de sentiments, mal de ca
ps i mal de cors, de pedres i relliscades, de tovalloles llençades i ben posades, amb un que altre somriure sota un posat proper- seriós.
Cada una d'aromes, gustos i de tactes diferents, sempre rere la mateixa mirada, atenta, esperant que les flors de la vida: la flor del bé, de llinatge la flor de la moral, la flor màgica i la seva germana, la flor somiadora, la flor entregada, la flor responsable, la flor de la paciència i de l'alegria, les que van agafades de bracet: la flor insegura i la desemparada, la que canta: la flor dolça i la que escolta, la flor tot orelles, floreixin en les nostres entranyes i facin de la nostra petita vida un centre floral: el guarnirem de vora la nostra taula, perquè les abelles quan s'hi aboquin en desprenguin la seva olor.
* Epíleg del conjunt de contes que algun dia acabaré. Il.lustracions de Cristina Cardona.
Parlem de contes per a nens/es, de contes infantils, contes per adults,
cuentos para pensar o per aprendre, contes acabats en gats i gossos, anissos, feliços o fosos.
Límits del bé i del mal, infàmies, moralitats, contes d’enamorats, princeses i prínceps gripaus. Fades, nimfes, nans i centaures.
Per què no parlar de contes per a mestres? històries, vivències, experiències, narracions de joes, sense tabús ni formalitats, ni lleis que les emparen. Sense professions ni vocacions, sense receptes ni formules didàctiques.
Aquest vol ser un recull de petits contes, deu majúscules, historietes, cada una transportada en semitons distints però de mateixes partitures. De somnis , encontres, protagonistes fantàstics i d'altres més propers. De dames corteses, de nimfes campestres, de Annes, Magdes, roses teixides de vermell síndria, de sargantanes i salamandres, de sonets i sonates, d'amors i guerres, de tiges verdes i blanques. Tots ells entranyables, però alhora emblemes de la nostra professió .
Històries imaginàries, atapeïdes de sentiments, mal de ca
Cada una d'aromes, gustos i de tactes diferents, sempre rere la mateixa mirada, atenta, esperant que les flors de la vida: la flor del bé, de llinatge la flor de la moral, la flor màgica i la seva germana, la flor somiadora, la flor entregada, la flor responsable, la flor de la paciència i de l'alegria, les que van agafades de bracet: la flor insegura i la desemparada, la que canta: la flor dolça i la que escolta, la flor tot orelles, floreixin en les nostres entranyes i facin de la nostra petita vida un centre floral: el guarnirem de vora la nostra taula, perquè les abelles quan s'hi aboquin en desprenguin la seva olor.
* Epíleg del conjunt de contes que algun dia acabaré. Il.lustracions de Cristina Cardona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario