L'adoro. Properament nou disc i presentació al Palau Sant Jordi.. qui pugués anar..
jueves, 31 de marzo de 2011
Good news!
Ja tinc plaça definitiva! i malgrat no ser Barcelona m'ha tocat a L'hospitalet!! si, sí, sé què penseu, però m'arriba el metro amb la mateixa línia i jo ja sóc feliç
Segona bona new estic admesa per anar a França o a Bèlgica, falta esperar les adjudicacions, però almenys el papelo ha arribat.
petons a tots/es!!! molt bon dia!!!!
Segona bona new estic admesa per anar a França o a Bèlgica, falta esperar les adjudicacions, però almenys el papelo ha arribat.
petons a tots/es!!! molt bon dia!!!!
lunes, 28 de marzo de 2011
Per fi em dediquen una cançó!!!!
Va arribar el tiet amb barba llarga, els avis feien dinar especial,
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un
pam”.
I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les
mans.
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu
‘nar?-,
menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més
gran,
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de
braç!”.
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va
fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar
mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre
l’Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha
procreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord,
acceptat,
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda
una veritat:
El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d’un professional.
"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"
El boomberang ( Manel)
i va dir “nens, esteu morenos”, i va dir “almenys, heu crescut un
pam”.
I l’Ignasi i jo li escoltàvem mil aventures de països llunyans
i estaven bé, i eren distretes, però era difícil treure’s del cap
el fer volar per damunt del barri aquell regal estrany.
Per fi a baix, vam situar-nos a una distància prudencial
de les senyores que es bronzejaven i dels cotxes aparcats,
vam estudiar els corrents de l’aire, vam assecar-nos la suor de les
mans.
Però el boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.
I van baixar els altres amb la Vanessa -ai la Vanessa, com li deu
‘nar?-,
menjaven pipes amb arrogància, se’n fotien des del banc,
fins que avorrit d’aquell espectacle va venir el Xavi, que era més
gran,
“deixeu-me un tir, feu-vos enrere, deixeu-me un tir, colla de matats,
que això és canell, que això el que vol és un bon joc de
braç!”.
I, senyors, tan bo és insistir com saber-se retirar
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas, puc reconèixer que em va
fer mal
veure en els ulls de la Vanessa que la cosa es posava interessant.
Però el boomerang va encallar-se entre les branques i no va tornar
mai.
Però el boomerang reclamava la perícia d’un professional.
Però parlo de temps, crec que era el juliol en què es va fondre
l’Indurain
i vam maleir el danès i les rampes d’Hautacam.
Els anys, en fi, ens han fet com homes i, malgrat que ningú ha
procreat,
vaig pensant alternatives, per si mai es dóna el cas.
I en aquest món entre els meus forts no hi haurà mai els detalls
però m’esforçaré i una cosa m’abstindré de regalar,
que la infantesa serà divertida, màgica, lliure, d’acord,
acceptat,
però no hi ha tant temps per perdre i, tard o d’hora, només queda
una veritat:
El boomerang s’encallava entre les branques i no tornava mai.
El boomerang reclamava la perícia d’un professional.
"Ei Vanesa si sents això una abraçada molt gran"
El boomberang ( Manel)
domingo, 27 de marzo de 2011
Yo ( cara a cara )
Yo solía esconderse entre bambalinas con respuestas maquillaje y silencios intermitentes, boca pequeña ojos grandes.
Por doquier con o sin necesidad buscaba refugio permanente. Lugar tranquilo para calmar enfermedades y dolencias. Sin rumbo alguno entre rosa, malva y color negro.
Cómo habla el silencio cuando la mente late rápido y a rugido desobediente! taquicárdia primaveral sin aliento vivífero.
Tengo casi la certeza de que yo se siente sumamente cansado. El espejo no miente cuando el que mira es el que ve y descubre ser, por primera e quizá última vez, humanamente imperfecto.
Anècdotes laborals
9:00h. 3A. Música.
Jo: Avui escoltarem i coneixerem un nou instrument de corda. El contrabaix, que és el pare dels instruments de corda fregada. Qui se'n recorda dels altres instruments que hem vist de corda?
Martí: Violí, viola i violoncel
Jo: molt bé. El tema anterior vam aprendre més coses del violoncel. A veure, qui recorda el nom d'un compositor català que tocava el violoncel i que va composar " el cant dels ocells"?
( quatre mans aixecades entre elles la Cristina que aixeca la mà sense parar i diu jo, jo)
Jo: digues Cristina
Cristina: Pau Gasol
jajjajaja fa temps que no reia tant.
Jo: Avui escoltarem i coneixerem un nou instrument de corda. El contrabaix, que és el pare dels instruments de corda fregada. Qui se'n recorda dels altres instruments que hem vist de corda?
Martí: Violí, viola i violoncel
Jo: molt bé. El tema anterior vam aprendre més coses del violoncel. A veure, qui recorda el nom d'un compositor català que tocava el violoncel i que va composar " el cant dels ocells"?
( quatre mans aixecades entre elles la Cristina que aixeca la mà sense parar i diu jo, jo)
Jo: digues Cristina
Cristina: Pau Gasol
jajjajaja fa temps que no reia tant.
miércoles, 23 de marzo de 2011
L'hora

L' àvia Carme en tenia un d'igual. L'he vist i m'he enrecordat que no se'l treia mai només per afers purament domèstics o d'higiène. Li durà tota una vida. No en volia cap altre.
Cinc minut ha trigat en deixar de marcar bé l'hora, però ben mirat, m'agrada estar aturada en el record: quan l'àvia es mirava el seu. No li canviaré la pila, m'agrada que sigin les cinc i cinc eternament, per sempre. Les cinc i cinc. Sense segons ni minuts que el molestin.
martes, 22 de marzo de 2011
Les tres germanes de TXÉKHOV
al Teatre lliure.
" La felicitat no existeix, només existeix el desig d'aconseguir-la"
" La felicitat no existeix, només existeix el desig d'aconseguir-la"
lunes, 21 de marzo de 2011
I 'm fan of saunas

I think I've never would say that, but I like it. The first time it was quite scary, now just relax me
the way it should.
I remeber pretty well the biginners in Finland. It was weird defenetly. Some of my friend and me, eight or nine, stayed there completly naked trying to stare at our eyes.
Now I go to the gym every week and after swimming I do. I lay my body and my mind down till my skin gets red.
I like to be alone, but there's always muscles sweating like pigs and breathing like orgasma sounds.
But I like it, yeah, that's all.
Desayunos para uno
domingo, 20 de marzo de 2011
M'apassiona
miércoles, 16 de marzo de 2011
lunes, 14 de marzo de 2011
avance primavera-verano
sábado, 12 de marzo de 2011
Gucci revoluciona los colores fluor
Gran Canària
Crònica de viatge
Apartment amb jacuzzi inclòs, persecussions de cotxes, ligoteo per part de la policia, nit de disfresses, descomptes de cambrers, curves i més curves, com pica el sol diuen les gambes, quatre amors d'amigues, piscina amb vistes al mar, carnaval te quiero, riures i convidats sorpreses, semàfors en vermell, lambrusco i maduixes banyades de xocolata, dunes amb camells, "markitos" fauna salvatge, arquitectura preciosa.
jueves, 3 de marzo de 2011
Conquistando nuevos territorios
Visualitzaciones de tu blog por paises: | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)








