L' àvia Carme en tenia un d'igual. L'he vist i m'he enrecordat que no se'l treia mai només per afers purament domèstics o d'higiène. Li durà tota una vida. No en volia cap altre.
Cinc minut ha trigat en deixar de marcar bé l'hora, però ben mirat, m'agrada estar aturada en el record: quan l'àvia es mirava el seu. No li canviaré la pila, m'agrada que sigin les cinc i cinc eternament, per sempre. Les cinc i cinc. Sense segons ni minuts que el molestin.
No hay comentarios:
Publicar un comentario