viernes, 30 de abril de 2010

Defectes i virtuts

Sé que aquest bloc no té massa contingut. No he dedicat gaire a escriure res llarg ni literari. No em ve de gust. Segurament perquè estic cansada en tots els sentits. Seré breu. Gràcies per escoltar-me. Potser avui no és un bon dia per sentir, però jo sento coses que no hauré de dir. Dius que tens defectes i saps que jo en tinc tants d'altres, però conèixe't ha sigut una gran VIRTUT.


* Saps què pensava? que no tinc cap foto amb tu i això no pot ser. el pròxim cop seràs el meu objectiu ;)

jueves, 29 de abril de 2010

miércoles, 28 de abril de 2010

Nunca se me dieron bien las matemáticas

+ Apatía
+ Fatiga crónica
+ Depresión
+ irritabilidad
+ ataques de pánico
+ cansancio por las mañanas
+ ideas autodestructiva
+ Dolores de espalda y articulaciones
+ Insomnio.
+ Ansiedad y angustia
+ Inapetencia sexual
+ Estrés
+ Dependencia
________________________

son consecuencias de sufrir alguna de las formas de maltrato emocional

lunes, 26 de abril de 2010

FOOOOOOOOOOC!!!




* I sí, hauré de ballar amb espelmes, no al cap sinó a les mans.. mirin mirin..

Tirar la tovallola

Tirar la tovallola: Deixar-ho córrer, Renunciar-hi, Rendir-se.

sábado, 24 de abril de 2010

Joguines

que feliç s'està amb noves joguines. Les nines de porcellana poden trancar-se. Millor ser soldat de plom, almenys l'armadura i l'espasa poden defensar-te. Estaré a la reraguarda per qualsevol atac.

jueves, 22 de abril de 2010

De capa caída..

Llevo tres días completamente BLUE

miércoles, 21 de abril de 2010

mig plena o mig buida?


No sé vosaltres, però jo la veig mig buida.

lunes, 19 de abril de 2010

domingo, 18 de abril de 2010

Perdona'm si et faig mal.

viernes, 16 de abril de 2010

Regalos con sorpresa inesperada


Un día de muchos nervios sin duda, pero siempre hay una mañana cualquiera dónde recibes alguna grata sorpresa .
Sofia, mi alumna de 7 años se presentó con un regalo de esos inesperados que tanto te alegran el día. Al visitar su família en Argentina,en estas vacaciones pasadas, pensó en su profesora de música. Nada mejor que regalarle un instrumento autóctono de su país.
Qué preciosidad de árbol me encontré en buscar sobre su origen. Delonix Regia. Sus hojas entre naranja y rojo deslumbran a cualquiera. Ojalá mis ojos puedieran algun día toparse con dicha espécie.



De este arbol nacen unas semillas, denominadas "Chivato". De ahí el nombre del instrumento de percussión.Ya estoy pensando en componer alguna canción nueva que requiera su sonoridad.





jueves, 15 de abril de 2010

Por las calles de Madrid, de Madriz

Me encanta esa ciudad, a pesar de sus pesares..
no sé muy bien como me las apañaré para estar entre semana. Pero allí estaré preparada para cualquier pregunta. La gran oportunidad se avecina. Prometo informaros próximamente.

martes, 13 de abril de 2010

El final







* Paris, mon amour



Després de tant de temps, s'uniren en el mateix precís moment, i llavors fou, quan s'adonà que aquell era -EL FINAL -.

lunes, 12 de abril de 2010

I ell l'ensenyava a creure un altre cop amb el respecte, la confiança i la responsabilitat. Sentia que l'havia fallat una altra vegada. La veu li tremolava, s'avergonyia i no sabia explicar com es sentia. Es sentia amb deute amb ell. Cap havia aconseguit, fins ara, fer-la sentir d'aquella manera. Era el primer cop que algú li demostrava comprensió, algú que creia en ella, en la seva força per a ser millor persona. I ella es sentia precisament avergonyida amb si mateixa per haver comés aquell error. No la jutjava, no li demanava més explicacions de les que ella li oferia i sense retrets l'escoltava i es limitava a dir-li un - d'acord. Es sentia tranquil·la però alhora alguna cosa li rossegava l'estomac: Com podia haver-li donat aquesta lliçó de moral?ella que creia ser tant respectuosa . A vegades arribava a ser arrogant per voler aparentar ser comprensiva i justa i ell li recordava que no ho havia estat.
Volia demostrar-li que sentia afecte, respecte i admiració. Volia donar-li les gràcies per tot allò bo que despertava en ella. Per la seva espera, per la seva paciència. Però sabia que en certa manera l'estava perdent. Volia dir-li que l'esperés, volia dir-li que no tornaria a equivocar-se, volia dir-li que ho sentia, volia dir-li tantes coses.. però sabia que no era just, i no digué res.

i les papallones han nascut per volar


La papallona dels cards (Vanessa cardui) és un bell nimfàlid de cos pilós i dors de les ales dominat pel color taronja, contrastat amb esquitxos de negre i de blanc. La papallona dels cards és migradora: marxen a passar els mesos més freds al nord d'Àfrica, però, al mes de març ja estan de tornada. Pel fet notable de la migració, la papallona dels cards és una de les primeres papallones diürnes de la temporada que es veuen volar entre les flors també primerenques.

jueves, 8 de abril de 2010

miércoles, 7 de abril de 2010

Gràcies


Gràcies pels missatges, trucades, per les felicitacions d'aniversari, pels regals ( de la feina,amics i família) per la celebració amb galetes, bombons i per altres cava i pastís de xocolata. Gràcies als de la feina per valorar-me i recolzar-me quan més ho necessitava, per tots els amics que tenen paciència i saben que no els hi puc donar tot el que voldria (aviat tindré prou forces per estar per vosaltres) a l'inspector, que m'ha fet el millor regal del dia, als meus nens (els seus dibuixos, cançons i abraçades) als meus companys de pis i l'aniversari feliç al piano, al qui proposen regals amb encant,gràcies pels somriures dedicats, petons i abraçades i ..pels que s'han oblidat però em feliciten tots els dies amb les seves trucades.


A tots/es Gràcies

domingo, 4 de abril de 2010

In the mood for love




2046, happy together, eros. Las demás pendientes

Yo que ahora me llamo Flora, antes fui Cloris


Oh Céfiro, dios del viento , doblando los arboles interrumpes la calma del jardín de la más hermosa del reino ,donde el amor entra en la primavera, con sus más de 190 flores y 500 especies .Si fuera nifma, Cloris , de mi boca salieran jazmines e amapolas para ser Flora ,diosa de las flores, jardines y de la primavera.

sábado, 3 de abril de 2010

aaaaaaaaaaaaaaaaah!!


no vull estudiar més!!!!

IRIS

Descubro

Réflejos ténues

vidas en archipiélago

Rostros de encaje.

Compré uno de esos libros

de fotogramas que tanto me gustan

Escrudí mis párpagos

Terciopelo negro

vigilia de amor

- sus ojos-

El placer es más hermoso

cuando se prolonga

el dolor del llanto.

Iris,

es su nombre.

Obsesiones

Alba está obsesionada con tener hijos. No le importa que Pablo esté obsesionado con María, aunque se obsesiona en alejar a Paula de Pablo
Pablo está obsesionado en no envejecer y desear a María, Paula, Alba y otras que puedan obsesionarse
María está obsesionada con Paula, Pablo y Alba, de quien se hace amiga recíproco-obsesiva.
Erico está obsesionado en encontrar la mujer de su vida y piensa que Paula esta obsesionada con serlo.
Pedro está obsesionado con Paula, le invita a comer y le regala rosas. Paula intenta obsesionarse, mas no lo consigue.
Martín se divierte con Alicia, su jefa, mientras se obsesiona con Paula, a quién deja notas en el trabajo.
Alicia está obsesionada con Martín que a la vez está obsesionado de Paula, a quién hace trabajar horas extras.
Patricio está obsesionado con volver a ver a Paula, que conocío en una fiesta para olvidar a Octavia, su ex obsesionada.

*Paula está obsesionada a no obsesionarse con obsesionados.