Noia de porcellana: mig plena o mig buida?

miércoles, 21 de abril de 2010

mig plena o mig buida?

No sé vosaltres, però jo la veig mig buida.

2 comentarios:

Elf21 de abril de 2010 a las 13:57
mig plena. penso en el meu fill.
ResponderEliminar
Respuestas
El Tuno Negro21 de abril de 2010 a las 15:12
Que rara eres...
ResponderEliminar
Respuestas

Lluny, creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluent com vidre, tornassolada com vidre, d’una matèria molt semblant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys corrents de l’amor, ni l’aigua en el punt de la set, és a dir, res d’aquest món no es pot comparar al plaer que regala mirar la flor –l’has de mirar estirat per terra-, ni al moment en què el sol de posta la fa cantar. A vegades hi ha deu persones estirades per terra, esperant, amb un desig malsà, amb ulls glaçats, que canti la flor. Els dies són massa blancs, les nits massa fosques… El terreny, lleugerament en pendís, acaba en precipici sec arran d’un golf. La flor canta i adorm. Adormits com una fulla, els homes rodolen avall i van a parar a l’aigua on, després d’una caiguda vertical de cent vint-i-quatre metres, moren amb la boca oberta i amb les dents trencades. El peix forquilla els forada i se’ls comença a menjar de dins estant.

Viatges i flors. Merçè Rodoreda