miércoles, 30 de junio de 2010
Sóc afortunada!!!
Ja sé on treballaré aquest any. a 2 minuts de casa. La mateixa escola que vaig estar al primer any. Té els seus avantatges i desventatges. però estic contenta. Lo pijtor de tot serà pujar i baixar les escales.
lunes, 28 de junio de 2010
lunes, 14 de junio de 2010
Després del parèntesis
Silenci/més de quatre anys/ s'estiren al llit i parlen/avui/ cap dia especial/senzillament avui/ i confessen els seus amors/ S'abraçen/ploren/riuen/de la mateixa sang/ s'entenen/no es jutjen/ l'estima tant/no et tornaré a fallar pensa/dos gotes d'aigua/aquest cop estaré a prop teu/i tanca parèntesis)
jueves, 10 de junio de 2010
miércoles, 9 de junio de 2010
domingo, 6 de junio de 2010
Marca't pocs objectius i prioritza'ls.
Objectius complerts aquest any ( per mi l'any comença al setembre i acaba al juny)
1.Aprovar les oposicions
2 Estiu a Edinburgh estudiant anglès subvencionada per una beca
3.Estalviar més de 8000 euros ( bé, encara no els tinc, espero la paga doble)
4.Millorar la meva salud física i mental, inclosa la pràctica de ioga
5.Iniciar projecte musical ( aviat podreu escoltar alguns dels temes gravats)
6.Ballar en el festival de dansa del ventre ( de qui res penjaré el video)
Objectius 2010-11
1.Viure Sola. ( i si pot ser llogar un loft a Gràcia)
2. millorar encara més la meva salud física i mental
3. Desenamorar-me
4.Estalviar 3000 euros ( el lloguer del pis no em donarà per més)
5. Estudiar a FONS guitarra
jueves, 3 de junio de 2010
Doctoras mimosas
Creo que estoy en manos de los mejores especialistas:
Médico 1: S. de los amores
Médico 2: P. Amor
Por fin, la medicina cura con su débido nombre.
Médico 1: S. de los amores
Médico 2: P. Amor
Por fin, la medicina cura con su débido nombre.
miércoles, 2 de junio de 2010
En la llunyanyia on els batecs bateguen sols
La sentia lluny, feia ja massa temps. Poques coses les unien ara, tret d'una estona prenent un café amb llet, sempre explicant les mateixes misèries. Ella escoltava però parlava poc.
Li hauria agradat fer més coses, per no caure en la rutina avorrida i que gairebé es convertia en compromís, almenys així ella ho sentia. Però no tenia diners. Sempre era el mateix problema. No li volia retreure i entenia que fos la seva font de distracció i benestar: comprar-se tabac, més café i cocacola, hotels d'enamorats, viatges o discoteques. Però per dins pensava que també hi havien tantes coses per fer sense gastar-ne ni un.
Ara ella havia començat una nova etapa, al costat d'algú que l'estimava i la valorava, i se'n alegrava i molt, però li feia por que aquest compromís que havia començat massa intens massa lligat li fés perdre el món i la gent que l'envoltava. Ella de fet ja es sentia en un peu fora.
Potser no va poder estar a l'alçada quan ella més la necessitava en tots aquests anys, per això ara tampoc li podia retreure res, però es sentia ferida i un xica abandonada. Ja no la trucava gairebé mai, malgrat no estar prou bé de salud, i si ho feia li enviava algun missatge. Va optar per no respondre, ofesa de que ho fés d'aquella manera. Estava decepcionada i es mantenia callada a la distància esperant que fós ella qui s'adonés de com es sentia i s'apropés a escoltar-la.
Li hauria agradat fer més coses, per no caure en la rutina avorrida i que gairebé es convertia en compromís, almenys així ella ho sentia. Però no tenia diners. Sempre era el mateix problema. No li volia retreure i entenia que fos la seva font de distracció i benestar: comprar-se tabac, més café i cocacola, hotels d'enamorats, viatges o discoteques. Però per dins pensava que també hi havien tantes coses per fer sense gastar-ne ni un.
Ara ella havia començat una nova etapa, al costat d'algú que l'estimava i la valorava, i se'n alegrava i molt, però li feia por que aquest compromís que havia començat massa intens massa lligat li fés perdre el món i la gent que l'envoltava. Ella de fet ja es sentia en un peu fora.
Potser no va poder estar a l'alçada quan ella més la necessitava en tots aquests anys, per això ara tampoc li podia retreure res, però es sentia ferida i un xica abandonada. Ja no la trucava gairebé mai, malgrat no estar prou bé de salud, i si ho feia li enviava algun missatge. Va optar per no respondre, ofesa de que ho fés d'aquella manera. Estava decepcionada i es mantenia callada a la distància esperant que fós ella qui s'adonés de com es sentia i s'apropés a escoltar-la.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)

