Tonos pastel

més combinacions impossibles

Sabia que hi havia una connexió ancestral

L'altre dia estava mirant amb la mare fotos de quan era petita. Va ser llavors que vaig veure una fotografia que no havia tingut mai entre les mans: una fotografia del menjador de casa la meva àvia. Recordo que en el menjador hi havia una gran foto en blanc i negre de tamany considerable.

Des de petita vaig quedar enmeravellada amb aquell lloc retretat i sempre preguntava on era. Però no obtenia resposta, almenys no recordo que m'haguéssin dit el nom.

i quan la vaig veure: la seva església, les cases blanques, les pedres de la platga.. No n'hi havia dubte: era Cadaqués.

- Però mare aquesta foto és de Cadaqués?
- Sí.
- Com és que teníeu aquesta foto?
- El teu avi la va comprar
- a si?
- li agradava tant o més que tu aquest lloc

I llavors em va fer una confessió que no entenc per quin motiu mai m'havia fet abans. L'avi Juan que era guardia civil i més tard polícia local havia estat destinat un temps a Cadaqués.

Sabia que hi havia un explicació més enllà de la bellesa pura d'aquell lloc. Sempre he estat connectat d'alguna manera amb el meu avi, a qui tinc una gran admiració, malgrat no vaig poder conéixer mai.

M'agradaria tenir aquesta foto, però suposo que la botiga de segona mà on van deixar-la ja deu estar venuda, jo per si de cas hi passaré. Res més valiòs que comprar alguna cosa que pertany a la teva família.

Barrejes aparentment impossibles

Les mentides

Tothom diu mentides, no podem mentir en això.

Però hi ha mentides i mentides.
Mentidetes, mentides amagades amb altres mentides, mentides de mentides, mentides petites i mentides grosses.
Mentides curtes i llargues: mentides de segons,mentides de mintus, mentides d'hores, mentides d'anys i mentides per sempre.
Mentides que fan mal, mentides que fan bé. Mentides que perdones mentides que no perdones ni oblides mai.
Mentides personalitzades: pròpies mentides (les més insanes) mentides de coneguts, de desconeguts, d'éssers estimats o éssers despreciats.
Però sens dubte la mentida que et fa més mal és aquella seguit de mentides que durant anys et fan o et fas per negar la realitat.

L'última mentida que he dit?
L'última mentida que m'han dit?
La persona que m'ha mentit més cops?
La persona a qui he mentit més cops?
La mentida més grossa?
La mentida més petita?

Hauria de dir alguna mentida per poder respondre a totes aquestes preguntes.

Avui m'han dit la mentida més punyent i més dura de tota la meva vida.

El pitjor de la mentida: descobrir-la.

Tinc un monstre a la panxa

Els cotxes de la meva vida

1er: I love retro

Aquest fou el primer cotxe. El cotxe on conduia amb el meu pare a la falda. El primer cotxe que portà el meu pare amb la meva mare. El cotxe que va atropallar-me (afortunadament vaig sortir-ne ilesa)

2on: De càmping
Camioneta blanca per l'empresa. Camioneta on anàvem de càmping tota la família i on dormiem. Murcia, sant sebastián.. camioneta que em portava a l'institut i jo deia que em deixes lluny perquè ningú pugués veure'm.

3er: La joguina de la casa

El primer cotxe de la meva germana i també el meu. Una joguina que no anava molt ràpid. Mai em va deixar enganxar la L. El cotxe amb visera tunejada amb les lletres de U2 ( l'adolescència de la meva germana va ser dura) i jo havia d'esquivar tots el fans que em perseguien

4t: un amor de 7 anys

Els nostres inicis van ser difícils. Al final ja estava molt cascat. Vidre matralladora, sense aire condicionat, altaveus atrofiats. El pitjor de tot: les corves de Cadaqués.

5è: Camió- grua

Tres seients al davant. Els anys daurats. La meva germana al volant. Només el vaig conduir un dia, sense permís de ningú. Enfadada el vaig agafar perquè no tenia més opció. Cap rescada però me'l van prohibir.

6è: Mercedes, Vén!!!

L'he conduit dues vegades. En aquell moment fou quan vaig saber que només estimaria els automàtics. Va ser un gran disgust tenir-lo, cap de les dones el volia. Fins i tot vaig negar conduir-lo. Es quedà al garaig reprimit uns quants mesos, ara ja surt a passeig i començo a mimar-lo, tot i que els cotxes cars no són per mi perquè pateixo massa per fer-los una rascadeta.

El meu pare quan va conèixer per primer dia a la meva mare, va voler acompanyar-la a casa i li va dir:

- tinc el Mercedes a fora

Ben bé, no era un mercedes sinó el cotxe nº 1. però després de gairebé 30 anys treballant més de dotze hores diàries té el cotxe que ell volia, així que suposo que té molt de mèrit, sigui la marca que sigui i representi el que representi.

7è: el Trailer

sí, senyors i senyores! si veuen aquest mateix cotxe de color gris transitar a prop del vostre, apartisse'n perquè seré jo mateixa la conductora. El meu pare no se li ha acudit res més que vendre's dos cotxes i comprar-se el cotxe més gran del mercat i qui l'ha de conduir? jo. Però ens hem adaptat molt bé, ara bé, aparcar aparcar.. haurà de ser en diagonal com a màxim!

Aquesta preciositat ja és meva!

moda masculina

Pantalones boyfriend

Para preocuparse

En España la contaminacion del aire causa 16.000 muertes anuales prematuras según la Comisión Europea sobre Medio Ambiente. La UE señala que el ciudadano europeo pierde de media ocho meses de esperanza de vida como consecuencia de la presencia en el aire de partículas tóxicas.
16 millones de españoles respiran aire contaminado, según las limitacions establecidas por la UE. Esta cifra se elevaría a 37 millones si se aplican los parámetros de las OMS. La ley de Calidad del Aire y Protección de la Atmósfera regula desde 2007 las actividades potencialmente contaminadoras y establece máximos para la emisón de gas. España no cumple con los niveles máximos de exposición a las particulas PM10 de 40 microgramos por metro cúbico anuales, con un máxmo diario de 50 microgramos, que no puede superarse más de 35 veces en el conjunto del año. EL Tribunal de Justicia de UE ha comenzado a tramitar una denuncia contra España, por no respetar los límites máximos de micropartiulas gruesas en suspensión en el aire.

De topos

Esta bién... lo reconozco... tengo libretabitis!!!!

t

M- O -L- T- S

m
mm
mm
mmm
o
moo
mo
mo
mot
tttt
ss
mo
mot
tss
motsss
mots.

Molts mots
mots mòlts.

Molts
mmm
ooo
llll
ttt
ssssss

sssó
oooo
mmm
sóm.

Molts
molts
molts
mooooolts
mooots.

MOTS!
- molts-

mòlts?

MOLTS!

mots sóm
sóm mots
mòlts
molts.

mots
mottt
tooo
tttt
tots

tots
ots
ts..
ts.

s
sss
ssss
ooo
oo
o
mm
som

- ts ts
- moo??
-ss
-mmm?
-mo mo to mo, to moto mmm tom toooo to.
-mo to tom?
-to, to.
- ooooooo!
-som?
-sss som!
-t, t, t, t.
-o
-so?
-No.
-mo?
-to.
-m
m
m
m
m
m
m
-oooooooooooooooooooooooooooooo
-t.t.t.t.t.t.t.t. o t.?
-t.o.t!!
- o
o
- ttt tooo tooot tts too toot tots??
-SOOOOOM!!!!







-ttsssssssss!!!!!!!!!!!

Ho sento avui no puc quedar tinc un cita doble

Si teniu l'oportunitat

Greatest hits *2

Falta només un mes per ..

* de mil colors

Possibles millors pel.lícules del mes

Sóc una fan de HOMO APM

http://www.youtube.com/results?search_query=HOMO+APM&aq=f

pequeño caprichito

Bolso de metal sintético.Dos pequeñas asas efecto “piel de cocodrilo”.
Bandolera regulable y fija mediante mosquetón con placa con logotipo estilo “pasamanería”.
de Egon von Furstenberg

A ritmo de Saidi ( bastón y pandereta)

Saidi con bastón: Es un baile folklórico de Said (región del alto Egipto) baile tradicional de los hombres egipcios que en el pasado utilizaban un bastón largo para reunir el rebaño, caminar y si era necesario, defenderse. Estos pastores después de un día de trabajo, tomaban sus bastones y bailaban con alegría. Las mujeres empezaron a bailar con los bastones imitando el baile de los hombres.

Racks el Assaya, como es conocida en árabe, es la versión para las mujeres de este baile. La delicadeza y la feminidad son los principales factores que diferencian los estilos de las mujeres y de los hombres, ya que la bailarina demuestra toda su habilidad girando el bastón (que son mucho más pequeños que los utilizados por los hombres) con agilidad y ligereza.

El daff es el instrumento utilizado en esta danza de origen gitana-egipcia, utilizado en celebraciones y con alegría. Hay evidencias en la historia egipcia, judía y árabe que el Daff en la antigüedad era tocado solamente por las mujeres, aunque con el paso del tiempo ha dejado de ser exclusividad femenina.
Precisión es el secreto de esta danza y la concentración de la bailarina debe estar en tres puntos: en los movimientos, en la expresión facial y en el toque correcto del instrumento. Es necesario coordinar y armonizar los movimientos de cadera, pechos, brazos y cabeza mientras se toca el daff, expresando alegría y difundiendo buena energía por todo el ambiente. Este número requiere mucho entrenamiento, pues como cualquier instrumento que tocamos mientras bailamos, debe estar acompasado con el ritmo, y en el tiempo correcto.
Con el sonido de la pandereta, la bailarina transforma el ritmo en movimiento visible, transformándose en un instrumento vivo y sonoro. Los ritmos utilizados son: Falahi, Said, Laf y solos de darbuka y percusión.

PS: Bastón o pandereta? Mi gran dilema. Esta es la túnica egípcia (nada sexy) de este año. Por fin no andamos medio desnudas. Mi tercer año con bailes Shakirianos. El festival será en junio probablemente en luz de gas, os mantendré informados.

Mientras tanto ensañando con mi pandareta y bastón a ritmo de:

tum tac tum tum tac. ;)

besitos

aahh!!! por cierto, el naranja es el color de la creatividad.