Veu en off

Un amic, m'ha demanat si puc recitar algus dels seus poemes. Em va fer molta il.lusió que hagués pensat en mi, en la meva veu.
Ahir, després de grabar-los, vaig recordat un fet, que havia oblidat completament, malgrat la importància que tenia. Recordo que als 16 anys em van demanar que anés a la radio local a llegir dos dels poemes que havia escrit. No vaig poder assistir-hi: em feia vergonya, mai m'ha agradat la meva entonació, el to i l'actitud de parla. Recordo aquell moment emocionant quan van llegir els meus poemes i van dir el meu nom.
He seguit tots aquests escrivint a la meva manera. Però mai havia pensat que podria grabar per els altres i quan ho escolto m'adono que la meva veu, és meva, només meva, avellutada de màgia, transparència i sensualitat:

http://www.israelblanco.es/http___israelblanco.es/la_pension.html