Sempre he sigut una gran admiradora d'aquests dos artistes, i sens dubte, la parella no podia ser més ajustada.
La màgia dels instruments de joguina, la sonoritat afrancesada, somnis i poetes. Cada melodia, cada acord, cada petita nota al seu lloc. Embolcallat en el món del somnis, tant, que quan surts del teatre el subconscient encara hi habita.
Sensibilitat, humor i paraules mal sonants, narrades per el millor dels somiatruites.
"És quan dormo que hi veig clar"
Del 9 al 12 de desembre al Teatre Lliure
No hay comentarios:
Publicar un comentario