Estava emprovant-me un braçalet a una parada artesana, però m'anava molt gros. Llavors el dependent, un noi que tocava la guitarra, m'ha dit:
- Això et passa per tenir el canell tant petit, sembles una noia de porcellana, la cançó del Serrat
- De Pau Riba
- Sí, de Pau Riba, el seu fill sempre s'enfada quan diuen que és del Serrat. Avui però no hi estarà.
No us sembla curiòs?
al final m'he comprat aquestes arracades i he près dos grans decisions:
1. Em deixo el cabell llarg
2. A partir d'ara canvio les perles per les arracades grans.
No hay comentarios:
Publicar un comentario