L'estrany

Ja li era un estrany. L'incomodava el seu silenci. La ignorava. Evitava parlar-li i fins i tot mirar-la. Ella intentava buscar un tema de conversa i malgrat la indiferència que ell li pronunciava feia com si no li afectés: li dedicava un somriure, una bona paraula, un gest. Però li creava malestar i tristesa. L'havia de veure cada dia, menjar amb ell. No entenia la seva distància. Sabia que no estava bé, però no feia res per mostrar-li la seva preocupació, respecte o estima. Ella bé sabia que la seva amistat feia temps estava donada per acabada. I decidí que ja no faria res més per sanar-la.