Pol ( 6 anys):
- Tu què vols ser de gran?
- Pol, jo ja ho sóc de gran ( responc)
- Però tu què vols ser?
1. En Pol no contempla que la meva feina sigui una professió
2. Ben mirat, no és una pregunta tan descabellada
3. Quan un es pot considerar ja gran?
4. M'he tornat a fer la pregunta, és una pregunta que ens hauriem de fer, malgrat fer-nos "grans".
Suposo que l'edat, al igual que moltes altres coses, és algo relatiu. Hi haurà qui serà "gran" i tindrà una vitalitat i unes ganes de fer coses digne de qualsevol "jove".
ResponderEliminarTambé hi haurà el cas contrari, el que se sent "gran" i com si portés ja tota una vida quan en realitat és jove.
Per molt que l'edat estigui lligada a temes biològics, crec que també és algo més d'esperit, vitalitat i manera de pensar.
I bé, trobo que tens raó amb això d'anar-nos fent la pregunta. Però no únicament en temes de feina o treball, sinó en proposar-se nous reptes, somnis a complir i il·lusions un cop ja has assolit els que tenies inicialment.
Suposo que això també és el que ens fa sentir "vius" i "joves", no creus? :)