Sí, vull

No estava decidida, tenia dubtes, tenia pors. Marxar no marxar. Avantatges i inconvenients.
Aquest cap de setmana a Cadaqués li obrí els ulls. Potser parlar amb ell, aquell desconegut amb qui parlava francès, li va fer canviar d’opinió.
Sempre li agradà viatjar, conèixer noves cultures, aquell era el moment. Sí, era un moment difícil, temps dolents, temps de crisis, deixar el pis, deixar la seva ciutat adoptada, els seus amics, la seva feina.
Tenia ganes d’un canvi. Estar tranquil·la, trobar-se amb ella mateixa. Aquell era el moment. Així que pensà: a l’aventura!
Un poblet petit de França, una feina per ajudar als altres, una bicicleta com a mitjà de transport, compartir pis amb gent d’altres països, voluntaris com ella.
Sí, li venia de gust emprendre aquell viatge. Els seus pares no arribaven a entendre:

- Però què hi faràs allà? I de què et servirà ?

De què em servirà ? em servirà per viure, créixer, aprendre, i això, no té preu.

*Haurà d’aprendre a sobreviure amb 170 euros al mes, però no li importa, no necessita res més.